de tant en tant em dóna per apendre a cosir, però em dura poc temps perquè no tinc prou paciència. De fet, me'n recordo que ma iaia va intentar ensenyar-me'n alguna vegada quan era petita, i ara es faria un fart de riure veient com em barallo amb els fils i les agulles.
Fa més d'un any en un d'aquests ''atacs cosidors'', vaig fer aquests ninos que he retrobat fa pocs dies. Estan fets de les mànigues d'unes samarretes velles i plens de farcit de coixí, pintats amb pintura tèxtil i amb algún detall fet amb fimo.
2 comentaris:
Que chulada!!!
Besitos
creo que deberías de coser más! se te da fenomenal!
Publica un comentari a l'entrada